Ens agradaria
acabar les nostres classes amb vosaltres amb una lliçó magistral. Magistral entès
en la seva accepció més autentica. Magister, mestre, prové del
llatí: magis = més en contraposició a minus =menys. Ser mestre és el més alt grau
al que una persona pot aspirar en el desenvolupament del seu
ofici.
El mestre és
la persona que treu dels seus alumnes les capacitats que ells ja tenien dintre
seu.
Un mestre és
aquella persona que dóna eines i mostra maneres de fer. Qui, a més del llibre
de text, utilitza altres llibres sobre el tema que vol treballar.
El bon
mestre és el que creu en les capacitats dels seus alumnes de tal manera que
els seus alumnes acaben creient en ells mateixos.
El mestre és
el que motiva i fa néixer en els seus alumnes el conflicte cognitiu,
l'interès i les ganes d'aprendre.
Un mestre sap
distingir molt bé els veritables aprenentatges dels seus alumnes, allò que
s'interioritza, que es posa en pràctica, que canvia a la persona i la fa créixer.
Un mestre és
la persona que ajuda a teixir els coneixements i que veu en cada alumne, com en
la troca de llana, un material ple de possibilitats i d'on pot sortir una
creació única i inigualable.
Però, dintre
de l'optimisme, no us hem d’enganyar, ser mestre té els seus moments durs i de
conflicte, aquells moments de dubtes i de neguit. I el moment més dur i "surrealista"
és, sens dubte, aquest. El moment de la separació. Durant temps el mestre
s'esforça per preparar als seus alumnes per tal que no el necessitin! Per
deixar-los anar. Per ser conscient de que ja poden anar sols i per acceptar que
els ha ensenyat tan bé! que ell ja no és necessari.
Esperem haver
estat capaços de carregar cadascuna de les vostres motxilles d'inquietuds i de
ganes. I sabem que gaudireu del privilegi que tenim de poder dedicar-nos a
l'ofici més bonic del món:
SER MESTRE/A
Aquesta lliçó magistral em va agradar moltíssim, i encara ara llegint el text els meus ulls s'humitegen. Moltes gràcies per tot i fins sempre...
ResponElimina