DIDÀCTICA: L’ENTREVISTA A L'EDUCACIÓ INFANTIL.

– L’entrevista amb els pares ens serveix per trobar les vies de comunicació (verbal i no verbal) i les actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor entre l’escola i les famílies.

Principis

1. Els objectius bàsics de tota entrevista són:

Establir un pont entre dos sistemes diferents, amb objectius comuns, des del respecte i la confiança mútua, assumint el lloc que ens toca, assumint les nostres funcions i límits. Llavors es pot establir una comunicació efectiva i la família i l’escola mirem cap al mateix lloc: l’alumne.

2. Tenir clara la meta o objectiu de l’entrevista particular: per a què ens reunim?

És important que ambdues parts explicitin aquest objectiu particular en cada moment.

3. És una entrevista inicial o és de seguiment?

Si és la primera vegada que els pares van a l’escola, seria aconsellable que els rebés algú de l’equip directiu, a més del tutor amb qui tindran una relació més continuada.

Si és una reunió d’inici de curs, és molt important que, en cas que el tutor hagi canviat, es traspassi la informació d’un tutor a un altre i que davant dels pares es faci referència a aquesta persona i a la informació que ens ha facilitat; d’aquesta manera els assegurem que no hi ha un tall, sinó una continuació, i això proporciona seguretat als pares: el seu fill ara també està en bones mans.

Estratègies:

1.      Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.

2.      Disposició espacial: asseure’ns a prop, en una taula rodona si és possible, no molt lluny o no amb moltes barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.

3.      Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps (com a mínim una hora).

4.      No començar mai amb una actitud de culpabilització o d’hostilitat.

5.      Escoltar què pensen ells del seu fill, no només com a alumne, sinó en general (ells coneixen uns aspectes que nosaltres ignorem).

6.      Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.

7.      Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).

8.      Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.

9.      Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).

Els alumnes de 1er de TEI han realitzat entrevistes amb un cas pràctic: Informar a la família per treure els bolquers del seu fill/a. Primer feien d’entrevistats i després d’entrevistadors.