"ET DIRÉ UN SECRET: M'ESTÀ A PUNT DE CAURE UNA DENT!"

Si hagués d'escriure tot el que he après al llarg de tot aquest cicle no acabaria mai...fins i tot podria escriure un petit llibre. Per aquest motiu, sintetitzaré el màxim possible els aprenentatges adquirits així com la lliçó general de vida.

Per començar voldria dir que aquests dos anys de cicle m'han fet madurar i canviar en una millor persona, en una noia amb un bagatge molt més gran del que tenia quan vaig començar.

He après a ser assertiva, comprensiva, indiferent, forta i considero que una bona mestra pels meus futurs alumnes. Després de tot, em considero una persona RICA, he fomentat amistats i relacions properes amb les meves companyes i el meu company, he après tant del GRUP CLASSE com de tots/es els/les professors/es, ja sigui pels caràcters de cadascú com de les seves experiències. He après a treballar en equip, a fer dinàmiques grupals, a fer activitats potenciadores del llenguatge, a fer servir un llenguatge rigorós, he adquirit un nou i interessant vocabulari, he descobert coses noves sobre el creixement i desenvolupament integral de l'infant entre molts altres aspectes.

He après que en aquesta vida tots els dies les coses canvien i que cap cosa dura per sempre, però tot i havent dit això espero que les amistats i els vincles afectius que he creat amb algunes persones siguin duradores en el temps.

També he après a viure amb intensitat i a gaudir de cada moment passat amb els nens i les nenes del col·legi del meu poble. Aquesta experiència ha sigut en gran part la millor de totes les que he viscut ja què els infants són molt agraïts i cada cosa que fas per ells la recorden. No hi ha res més bonic que anar passant pel carrer i que et cridin amb entusiasme: “senyoretaaaa”, que et vulguin explicar les coses més importants de la seva vida com: “Et diré un secret, no el diguis a ningú! M'està a punt de caure una dent!”, què et diguin amb una innocència pura als ulls: “Senyoreta jo...jo t'estimo molt”....les emocions que m'han fet sentir aquests angelets no tenen preu, no canviaria aquesta experiència per res en aquest món.

Per acabar vull agraïr a unes quantes persones molt especials (què elles ja s'identificaran) per fer-me canviar tant, per fer-me creure en mi, per fer-me pujar l'autoestima, per treure tot allò que jo no sabia que existia en mi, per acompanyar-me en cada moment sobretot en els que volia llençar la tovallola, per ser unes mestres com calen des de tots els punts de vista, una d'elles ha mostrat dedicació en tot aquest temps i ens ha acompanyat i finalment per fer-me veure que ser mestra és la meva vocació!

PD: CLASSE! Us recordaré per sempre més i sempre tindreu un roglet al meu cor tots i cada un de vosaltres!