Principalment recordo un dels primers dies una classe on em va impactar saber que “guarderia” ja no existeix, és a dir, que antigament s’anomenaven així ja que la seva funció era de guarda als infants en horaris que la família no se’n podia fer càrrec. Actualment són llars d’infants o escoles bressol i l’etapa de 0 a 6 anys és EDUCACIÓ INFANTIL, ja que tot el que s’hi fa esta pensat i programat amb uns objectius i finalitats EDUCATIVES!
A partir d’aquí em vaig adonar que havia d’obrir la meva ment i que tot el que aprendria en aquells dos cursos era diferent a la concepció que jo tenia de l’etapa infantil.
Aquesta primera etapa de la vida és determinant en la formació de la personalitat, en l’adquisició de valors, hàbits,etc., per això com a educadora he après que als nens/es se’ls ha de tractar des de l’empatia i ser conscients del punt evolutiu que es troben i a partir d’allà treballar per a que aprenguin, i per a que ho facin s’ha de buscar la manera que ells treballin els continguts que tu vols però que ells no en siguin conscients,és a dir, que per a ells siguin jocs, experiències que siguin pròpies que les visquin i les gaudeixin al màxim sempre que sigui possible. És essencial per aconseguir tot això que com a educador els motivis, la motivació és el primer pas per a que les persones en obrim a escoltar, debatre, opinar,conversar, i sobretot aprendre.
D’altra banda, penso que com a persona no només he après sinó que he crescut, aquest cicle et fa plantejar si has triat els estudis adequats, si pot ser la teva vocació, si creus que vals per ensenyar, si saps com comunicar-te i tractar amb les persones i amb els nens/es, si ets capaç de treballar amb equip, que no és el mateix que en grup i aprens mil teories de desenvolupament dels infants (motor, cognitiu, afectiu, de llenguatge,etc), que són pesades d’estudiar, però m’he adonat que serveixen per a molt i són la referència de tota acció educativa.
Tinc la sensació que al acabar aquest cicle tinc tots els coneixements, materials i recursos necessaris per començar una, espero que llarga, vida professional com a educadora infantil. I em sento amb moltes ganes de continuar estudiant i aprenent dia a dia de professors, infants i de la vida.
Per últim dir que he après molt i molt de tots i cadascun dels meus companys, a classe i a pràctiques. Les pràctiques serveixen per aplicar i viure tot el que estudies i aprens a l’aula, són una de les millors experiències del cicle, i m’agradaria esmentar que he après molt a la Llar d’Infants Xicalla i de totes les educadores, però sobretot dels nens i nenes són les millors persones que he conegut mai, d’ells aprenc més que de ningú.
Crec que no cal comentar massa cosa més, només mirar les cares un per un dels que estem a la fotografia, ja s’acaba el cicle i amb ell moltes experiències, no totes bones però que ens han ensenyat el que és l’esforç, la satisfacció de la feina ben feta, el treball en grup, la col.laboració, la importància que té l’educació infantil, i a creure en una educació basada en les experiències i en el grup, en aprendre a aprendre. Hem sento molt satisfeta del que he estat capaç de fer aquests dos cursos i sobretot emocionada de les meravelloses persones que m’emporto i models a seguir, vull agrair que m’hagin mostrat i demostrat que una altra forma d’ensenyar és possible, i dic sincerament que intentaré ser el tipus d’educadora , persona i companya en que m’han convertit.
Daimi Pujol Hilmer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada