COMIAT 1r TEI 2015-2016

S'ha acabat el curs!
Sobren les paraules!

LA LUDOTECA: una gran caixa plena de jocs.

Ludotheke: Una caixa de Joc.

Què ens saps de la ludoteca? La ludoteca prové de la paraula ''ludo'', del grec que significa joc i ''theke'' del grec que significa caixa o magatzem. Per tant es podria dir que una ludoteca és una caixa de joc.

En aquest article, explicarem a grans trets com funciona aquesta ‘’Caixa de joc’’ i en donarem unes nocions bàsiques.

Què es fa en una ludoteca? La resposta és ben senzilla. En una ludoteca es juga o es pot demanar un préstec de joguines, i no, no és cap cosa estranya que en una ludoteca és demani un préstec. És com una biblioteca, però els llibres són substituïts per joguines.

Per què s'han creat ludoteques? La raó d'aquesta pregunta va ser donada per la primera ludoteca que és crear als Estats Units, primerament com un simple lloc on s'anava a jugar, però posteriorment va desenvolupar objectius que pretenien, principalment, potenciar el desenvolupament de l'infant i fomentar la socialització així com la relació adult-infant.

Com puc saber si una ludoteca és realment segura? La resposta està en què després d'un incident cap a l'any 2000, es va decidir establir el Decret 94/2009 de 9 de Juny que regula i normalitza aquest tipus de serveis.

Puc portar al meu fill o filla d'1 any? Generalment els límits d'edat s'estableixen segons la mateixa ludoteca i per tant, és possible que en alguns llocs ho permetin o no. A més a més els menors de 4 anys hauran d'anar acompanyats, sempre, d'un adult.

S'ha de pagar per poder accedir-hi? Aquesta dependrà si la ludoteca és pública o privada però en general es fa un pagament simbòlic, ja que no es dóna el valor suficient a les coses si no es paga per elles. Per altra banda, la ludoteca pot oferir una bonificació o carnets soci que facilitaran l'entrada.

Què farà el meu fill en una ludoteca? La idea principal és jugar, però no sols d'una manera simbòlica. El joc és molt més que asseure's en un lloc i imaginar. Els jocs ajuden al desenvolupament de l'infant tant en l'àmbit cognitiu (El pensament), com motor (Moviments) o com socioafectiu. Per tant l'educador/a haurà de presentar als infants diferents joc com; els racons, on es representa un espai de la vida quotidiana; Els jocs en grup, jocs de taula, tallers, etc.

Un educador podrà atendre al meu fill en tants nens? És realment segur? És totalment segur per qualsevol infant, ja que existeix una ràtio que indica que cada 12 infants hi ha d'haver un monitor o professional.

Pot treballar qualsevol persona en una ludoteca?En aquest cas, respondrem que no. Quan es treballa a vendre productes de supermercat, ho pot fer qualsevol persona. Però en les ludoteques es treballa en infants, un dels tresors més bonics del món, i per tant sol les persones que tinguin titularitat d'educació o educació en el lleure podran tirar una sol·licitud per treballar en aquest servei.

Puc demanar ajuda i consell als ludotecaris, respecte del meu fill? Les ludoteques no sols donen suport als infants sinó i que també són un suport per als familiars i per això es donarà suport a les famílies a més a més que es realitzen activitats on es treballa amb els adults i els infants.

Visc en un poble molt allunyat, i aquí no hi ha ludoteques. Que puc fer portar el meu fill? Hi ha diversos tipus de ludoteques. Estan les fixes, les especialitzades per a infants en determinades característiques i finalment està el ludobus. Aquest és un bus que viatja per diferents llocs per tal de fer arribar aquest servei a qualsevol lloc.

Quines joguines hi ha? El meu fill corre risc? Hi ha tot tipus de joguines, que són supervisades, categoritzades i netejades periòdicament pels professionals del mateix servei, i per tant són totalment segures. A més a més hi ha una quantitat justa perquè els infants no es dispersin en el joc i els materials d'aquestes joguines s'intenta que siguin de material més noble possible així com la fusta, el cartó, el suro, etc.

Estarà l'infant tancat en una sala tot el temps? La resposta es negativa. La ludoteca disposa de diverses sales, incloent-hi l'aula de psicomotricitat i el pati, que també està regulat en la respectiva normativa i per tant, es podrà sortir al pati i jugar o fer activitats a l'aire lliure.

Quines aptituds o objectius aconseguirà el meu fill? Tot i que no és una escola, en una ludoteca també s'aprèn i per tant l'infant podrà adquirir llenguatge, podrà desenvolupar-se en tots els àmbits d'una manera intrínseca i global. I per altra banda, la ludoteca vol potenciar la creativitat, la socialització, etc. entre els infants.

Quina metodologia se seguirà? La metodologia que se segueixi dependrà del ludotecari/a, ja que segons el que es vulgui treballar escollirà una o una altra, tot i que sempre estarà relacionada amb el joc.

Finalment, és recomanable portar al meu fill? Aquesta qüestió va a criteri dels pares, però des del punt de vista de l'educació en el lleure és totalment recomanable, ja que afavorirà el desenvolupament de l'infant.

Noemí Alcalde Sardà

1R TEI

INS JULIO ANTONIO

PAI - Projecte d'Atenció a la Infancia

En aquests darrers dies de maig els alumnes de 2n de TEI han presentat els seus projectes d’atenció a la infància, projectes que han realitzat al llarg de tot el curs, en total 99 hores d’assistència a classe en el que han de possar en pràctica els coneixements que han aprés durant els dos cursos que dura el cicle.

PROJECTES:

Som-riu (Campament infantil).

Imma Casadó

Júlia Grau

Angelyn Llusala

Sandra Masip

 

 

 

 

 

 

Esplai XIP-XOP

 (Aprenem jugant).

Fatima Abeddar

Aïda Anglès

Alicia Arnal

Andrea Rafales

 

 

 

 

 

 

ANIMACIÓ FLIBA.

Marina Alaña

Josep Torreblanca

  

INFANTIL 24/7.

Jaume Ribes

 Molt bona feina de tots els alumnes, l'experiència tal i coms ens diuen, tot i els nervis, ha merescut la pena.

DIDÀCTICA: L’ENTREVISTA A L'EDUCACIÓ INFANTIL.

– L’entrevista amb els pares ens serveix per trobar les vies de comunicació (verbal i no verbal) i les actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor entre l’escola i les famílies.

Principis

1. Els objectius bàsics de tota entrevista són:

Establir un pont entre dos sistemes diferents, amb objectius comuns, des del respecte i la confiança mútua, assumint el lloc que ens toca, assumint les nostres funcions i límits. Llavors es pot establir una comunicació efectiva i la família i l’escola mirem cap al mateix lloc: l’alumne.

2. Tenir clara la meta o objectiu de l’entrevista particular: per a què ens reunim?

És important que ambdues parts explicitin aquest objectiu particular en cada moment.

3. És una entrevista inicial o és de seguiment?

Si és la primera vegada que els pares van a l’escola, seria aconsellable que els rebés algú de l’equip directiu, a més del tutor amb qui tindran una relació més continuada.

Si és una reunió d’inici de curs, és molt important que, en cas que el tutor hagi canviat, es traspassi la informació d’un tutor a un altre i que davant dels pares es faci referència a aquesta persona i a la informació que ens ha facilitat; d’aquesta manera els assegurem que no hi ha un tall, sinó una continuació, i això proporciona seguretat als pares: el seu fill ara també està en bones mans.

Estratègies:

1.      Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.

2.      Disposició espacial: asseure’ns a prop, en una taula rodona si és possible, no molt lluny o no amb moltes barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.

3.      Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps (com a mínim una hora).

4.      No començar mai amb una actitud de culpabilització o d’hostilitat.

5.      Escoltar què pensen ells del seu fill, no només com a alumne, sinó en general (ells coneixen uns aspectes que nosaltres ignorem).

6.      Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.

7.      Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).

8.      Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.

9.      Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).

Els alumnes de 1er de TEI han realitzat entrevistes amb un cas pràctic: Informar a la família per treure els bolquers del seu fill/a. Primer feien d’entrevistats i després d’entrevistadors.

LA PAPALLONA

Amb l'arribada de la primavera, hem gaudit preparant la representació del conte: "La Papallona". 
Ens ha quedat tan be que, fins i tot, l'hem anat a explicar als nens i nenes de l'Escola LLuis Viñes. A l'Escola els hi va agradar tant que volien més! i ens van donar les gràcies. Tornarem el proper curs amb un altre conte!

Un conte de primavera:

 "La papallona"

Vet aquí que una vegada hi havia una papallona molt bonica i rebonica, tota plena de colors, que vivia en un prat de flors.
Un dia la papallona estava dormint.
Va sentir uns sorolls que la van despertar i va dir:

- Aaaaahhh! Oh quin soroll! Quin soroll més fort! Què està passant?

I, volant i volant, cap als ocells se’n va anar:

- Bon dia, ocells!

- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el cel més blau.
- El cel més blau? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les formigues i elles t’ho explicaran.

 I, volant i volant, cap a les formigues se’n va anar:

 - Bon dia, formigues!

- Bon dia, papallona!

- Per què esteu tan esverades?

- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!- La primavera? I això, què és?

- És sortir fora de casa.

- Sortir fora de casa? No ho entenc!

- Ves i pregunta-ho a la marieta i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a les marietes se’n va anar:

- Bon dia, marietes!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És estar tots més contents.
- Estar tots més contents? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al cargol i ell t’ho explicarà.
I, volant i volant, cap al cargol se’n va anar:

- Bon dia, cargol!

- Bon dia, papallona!

- Per què estàs tan esverat?

- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!

- La primavera? I això, què és?

- És anar a passeig.

- Anar a passeig? No ho entenc!

- Ves i pregunta-ho als cucs i ells t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap als cucs se’n va anar:

- Bon dia, cucs!
- Bon dia, papallona!

- Per què esteu tan esverats?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el terra més calent.
- El terra més calent? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a les flors i elles t’ho explicaran.

I, volant i volant, cap a les flors se’n va anar:
- Bon dia, flors!
- Bon dia, papallona!
- Per què esteu tan esverades?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És el sol que escalfa més.
- El sol que escalfa més? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho a l’abella i ella t’ho explicarà.

I, volant i volant, cap a l’abella se’n va anar:
- Bon dia, abella!
- Bon dia, papallona!
- Per què estàs tan esverada?
- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!
- La primavera? I això, què és?
- És un prat tot ple de flors.
- Un prat tot ple de flors? No ho entenc!
- Ves i pregunta-ho al sol i ell t’ho explicarà.

 I, volant i volant, cap al sol se’n va anar:- Bon dia, sol!

- Bon dia, papallona!

- Per què estan tots tan esverats?

- Que no ho saps? És la primavera que ja ha arribat!

- La primavera? I això, què és?

- És... el cel més blau.

És sortir fora de casa.

És estar tots més contents.

És anar de passeig.

És el terra més calent.

És un prat tot ple de flors.

És que jo, el sol, escalfo més.

I és la papallona volant de flor en flor.

Ho entens, papallona?

- Sí, ara ja ho entenc!

I, volant i volant, tota contenta va cridant:
- Visca, visca, és primavera, és primavera!